L'ÚS DEL MOBIL A L'ENSENYAMENT

Avui en dia és molt comú sentir a nens joves parlar dels telèfons a l'escola. El cert, és que tots opinen que tindrien que utilitzar-se a clase. Pero...Ho han pensat bé?

Per una banda, el móbil está bé fora de classe, ja que poden enviar-te aquells apunts que no vas copiar o aquell treball que no vas fer. Però per un altre banda, mai heu vist aquell company que no fa res a classe perquè es passa l'estona amb el mobil? O aquella foto traiçionera mentre et moques?

Crec que el mòbil está bé per utilitzar aplicacións que ens ajudin a aprendre un idioma, com és del cas d'anglés , o on poguem aprendre de robòtica, com és el cas de tecnologies. Però que no s'hauria de generalitzar el seu ús, ja que els alumnes perdrien la concentració. Mirerien videos, farien fotos, escoltarien música, ...I és inevitable convence-l's de que no ho fagin. A més, el resultats obtinguts ja no serien tant fiables, perquè com he dit abans, et passarien aquells deures o aquells apunts, i sería bo per tù, pero creus que ho sería pel professor a una escala augmentada?

EL COTXE

PART 1

Un dels forts avenços tecnològics va consistir en la invenció de la Màquina a Vapor que va generar un succés de fenòmens que va derivar en la Revolució Industrial, on es va produir una forta migració del camp a la ciutat i on els treballs de l'Agricultura eren progressivament reemplaçats per els de grans Indústries que van generar una innovació en les Carreteres,


Derivant d'això van aparèixer els primers Automòbils, al principi amb una producció molt limitada, sent un vehícle que funcionava amb un motor de combustió interna i que requeria una gran quantitat de combustible per poder mobilitzar-se(a més d'aconseguir una velocitat baixa i una escassa autonomia) per la qual cosa eren simplement considerats com un Article de Luxe que portaven els membres de l'Alta Societat de les grans ciutats.

Importància del cotxe a la vida quotidiana

Els automòbils són avui dia una cosa molt útil per a la societat i tenen molts avantatges per la vida diària.Una d'aquestes avantatges és que tu pots triar el lloc a on vols anar i a que hora vols anar. Un altre dels avantatges és que no pren molt de temps arribar al teu destí. Un dels beneficis de posseir un cotxe és que representa un símbol destatus social cosa que s'ha tornat important en la societat d'avui.Altres de les avantatges de tenir un cotxe és que en es pot transportar el que tu vulguis sempre i quan l'automòbil tingui la capacitat de poder emmagatzemar el que desitges.

Descripció:

Vehicle de quatre rodes amb motor que pot moure's per una via terrestre sense necessitat de carrils i que s'usa per al transport de persones; s'aplica especialment al de mida petita amb capacitat per a quatre ocupants i el conductor.

Conclusió:

Com a conclusió podem dir que el cotxe no sol ens ha facilitat la vida, sinó que també ha revolucionat el món ,la economía... I a demés ha marcat un avans i un després en la història.

 ELS COTXES I LES MOTOCICLETES ACTUALS PART 2

TIPUS: un motor tèrmic és una màquina cíclica que té com a missió transformar energia tèrmica en energia mecànica que sigui directament utilitzable per produir treball. primer criteri : Segons el lloc on es realitza la combustió. a) Motors de combustió externa:Són aquells en què la combustió té lloc fora del motor. b)Motors de combustió interna:La combustió es produeix en una càmera interna del propi motor, on es generen els gasos que produeixen l'expansió que causa el treball. Avantatges del motor de combustió externa enfront del de combustió interna: -El combustible és més barat (carbó) -Els equips són menys sofisticats i, per tant, més senzills. Desavantatges del motor de combustió externa: -El poder calorífic del combustible és més baix i és per això que la temperatura que arriba al focus calent no és tan alta. -Són més pesats i de major grandària. -El rendiment del motor és més baix -No s'aprofita tan bé la calor Segon criteri: Segons el cicle del motor, podem diferenciar entre els següents motors: -Motors de quatre temps:Es diuen així perquè es necessiten quatre etapes per desenvolupar el procés o cicle complet: admissió, compressió, expansió i escapament. -Motor de dos temps:En aquest cas, el cicle es porta a terme en dues etapes: admisió- compressió i expansió-escapament. Els motors dels ciclomotors porten aquest tipus de motor. tercer criteri: Segons el tipus de moviment del motor podem tenir dos grups de motors tèrmics: -alternatius:El fluid actua sobre un pistó dotat de moviment alternatiu de pujada i baixada. -rotatiu:El fluid actua sobre pistons o turbines que giren.

CRITERIS A L'HORA D'ELEGIR COTXE O MOTO

A l'hora d'elegir cotxe o moto hem de tenir en conta aquests ítems: -Per començar, hem de definir el presupost amb el que comtem. -El segón punt és saber que tipus de cotxe necessitem depenent de l'espai que necessitem,elnúmero de viatjes que farem o on anirem: berlina,monvolumen,familiar...Això és fundamental per no sortir-nos del presupost inicial,és a dir, que no ens hem de deixar persuadir per les publicitats i les modes. -El tercer punt clau és la motorització: Si volem un urbá sortirá millor un gasolina(en general si no recorres més de 30.000 km l'any, mentre que si volem un diésel és millor per cotxes que recorren molts km l'any i que van per terrenys més difícils. -I una vegada que has decidit el combustible, queda un altre aspecte important, assegurar-te que la potència és la idònia per a les teves necessitats. Un compacte o monovolum mitjà de 100 cavalls, tant en gasolina com en dièsel, ja farà un bon paper a la carretera. Si es tracta d'comprar un urbà, entre 80 i 90 CV seran suficients. -El equipament idoni depenent de si tenim nens i molta gent ( que solen embrutar més) o gent adulta.També per on anirás (asfalt o sorra).

 ELS RALLYS PART 3

 Els rallys és una competició automobilística que es disputa en carreteres obertes al trànsit però que es tanquen especialment per la seva celebració. A la part tancada al trànsit se li denomina tram, que és el lloc on cada participant competeix i que ha de completar en el menor temps possible. El guanyador és aquell que, amb la suma dels temps de tots els trams, hagi emprat menys per completar la cursa. Els ral·lis són una disciplina que convoquen una gran quantitat de públic i que a diferència de molts esports d'alt nivell es pot gaudir de l'espectacle de manera gratuïta. Exceptuant ral·lis com el de Gran Bretanya, Finlàndia i Austràlia, on els espectadors paguen una entrada per accedir a zones habilitades dotades d'aparcaments, bars, restaurants i espais condicionats per presenciar la cursa, en la resta de proves el públic ho fa de manera gratuïta . Abans de la celebració d'una prova l'organització ha de redactar un document conegut com a reglament, que és on consten tots els aspectes organitzatius de la cursa. El tram és la part principal d'un ral·li on els participants competeixen contra el crono. També és conegut per les inicials TC (Tram cronometrat) o SS (en anglès Special stage). Està delimitat per quatre controls, dos a l'inici (control horari d'arribada, sortida) i dos al final (meta i control stop). Un cotxe de ral·li és un vehicle de sèrie que ha estat modificat per la competició. Aquestes modificacions les estableix la federació internacional (FIA) en una sèrie de regulacions que es divideixen en grups i classes, de manera que depenent de la categoria a la qual pertanyi seran majors o menors. Encara que molts elements es comparteixen, com els de seguretat que són obligatoris per a tots, la resta, sobretot en relació al nivell de preparació, depèn de la categoria a la qual se sotmeti. Com més gran sigui la preparació més competitiu serà i conseqüentment, més gran serà el seu cost. Un cotxe de ral·li és per definició, un prototip construït de manera artesanal ja que és dissenyat i desenvolupat per una marca i es fabriquen molt poques unitats i mai de manera massiva com els vehicles de sèrie, especialment si es tracta dels pertanyents a la categoria dels World Rally Car. Això fa que a més siguin exclusius i al aplicar-se'ls generalment les tecnologies més avançades els converteixen en vehicles molt cars i costosos de fabricar. El preu d'un WRC pot rondar els 600.000 €, el mateix que un superdeportivo de sèrie. El més car és l'electrònica, que pot arribar als 200.000 €, tenint en compte la multitud de sensors (fins al centenar), la centraleta, els diferencials i el cablejat que han de suportar altes i baixes temperatures, pols i aigua. El motor pot costar uns 90.000 

BIBLIOGRAFÍA:

 http://www.importancia.org/automovil.phphttp://es.slideshare.net/falubalo/la-importancia-del-automovil-en-la-sociedadhttps://es.wikipedia.org/wiki/Motor_t%C3%A9rmicohttps://iesvillalbahervastecnologia.files.wordpress.com/2011/11/motores-termicos.pdfhttp://www.elconfidencial.com/motor/2013-12-24/cinco-pautas-para-acertar-al-comprar-un-coche_69109/http://www.buenastareas.com/ensayos/Importancia-Del-Auto-En-La-Vida/3127260.html


https://es.wikipedia.org/wiki/Rally#Veh.C3.ADculos

ENTREVISTA VÍCTOR GRAU

EN VÍCTOR GRAU:

En Víctor Grau és un conegut enginyer català que té un master en telecomunicacións a la Universiat Politècnica de Barcelona,i un altre en ingenieria electrònica a l'universitat de Maryland.

De jove va soliciar 2 cops una carrera al Massachusets Institute of Tecnology (MIT), però no va ser acceptat.

Actualment treballa en aquesta mateixa universitat com a professor en el grau d'ingenieria, a més, és el codirector del projecte D-LAB.

EL PROJECTE D-LAB:

El D-LAB és un projecte creat per l'MIT que aposta per l'ensenyament a la gent dels paísos subdesenvolupats.

Aquest projecte proporciona mitjans,productes i coneixements en contes de solucións directes,aixi aseguren el seu progrés i la seva evolució arrivant a crear la seva pròpia tecnologia.

Durant l'entrevista, el senyor grau defineix el projecte amb un antic proverbi xinés: "no et donaré el peix, sinó la canya".

ENTRE ELS PROJECTES MÉS IMPORTANTS DEL D-LAB ES TROBEN:

-La creació d'un sistema de clorificació de l'aigua senzill i econòmic que va remplaçar a l'antic a  un poblat d'Hondures, on els nens patien mals de panxa.El D-LAB els va ensenyar a produir-lo i 2 anys després els mateixos pobladors ho havien ensenyat i distribuit a altres pobles.

-A  Zàmbia,les dones desgranàven el blat sec amb les mans.Un procés lent i a la llarga molt dolorós.

El D-LAB va dissenyar un prototip de desgranador tan senzill com una anella dentada que es passa per la panotxa i la desgrana completament.Com que no teníen recursos per fabricar aquest invent a Zàmbia i al Perú,van ensenyar a fer-lo amb alumini i unes tenalles,Actualment les dones estalvien un promig de 100 hores anuals.

-A l'Àfrica central el D-LAB va ensenyar a utilitzar correctament els claus,les fustes,els martells ,els fils,el ferro...

4 mesos més més tard els natius havien construit carretons per ajudar a les dones a portar àigua,exprimidors de canyes de sucre,trampes per a ratolíns.....Fins i tot un home va arrivar a comerciar amb un sistema de refrigeració que havia ideat ell mateix amb sorra mullada i pots de ceràmica.

OPINIÓ PERSONAL:

Jo opino que la lavor del D-LAB i concretament del sr. Grau és molt important i indispensable ,ja que la millor manera de que els paísos pobres es desenvolupin no és amb la nostra pena i els nostres recursos,sinó amb el nostre coneixement i recolçament per  constuir un món millor on les dones i homes d'aquests paísos tinguin una bona calitat de vida.

CAPSETA DE TRUFAS

Aquesta capseta va ser ideada amb l'intenció de vendre de manera fina i delicada una dotçena de trufes.

MATERIALS:

 -Plàstic transparent i d'aproximadament mig centímetre de gruix.

 -Fusta de pi d'un centímetre de gruix

 - Cola blanca per fusta

MIDES:

necessitarem 4 peces com aquesta fetes de fusta i de 11 cm de llargària i 3 cm d'alçada.

la peça medirà 1 cm de grossor

1 peça com aquesta amb les mides de la imatge i feta també de fusta d'1 cm de grossor

ens caldrá dibuixar quatre triangles desdoblats i units entre si a sobre del plàstic de les mides que es veu a la imatge esquerre i colocats de la manera que es veu a la imatge de la dreta.






PROCEDIMENT:

Enganxarem amb la cola les quatre peces allargades  per fora de la peça quadrada que fa de base i que té foma cuadrada.
Un cop fet això deixarem que sequi la cola.


Amb una màquina que serveix per doblegar plàstic aplicarem calor i doblegarem pels costats desitjats fins formar una piràmide sense base que serà la futura tapa de la capsa, que podem observar a les primeres imarges.



I JA ESTÁ!!!!!
JA TINDRIEM LA NOSTRA CAPSETA!

ESTRUCTURES

NATURALS:

ARTIFICIALS

ESTRUCTURES MASSIVES:

ESTRUCTURES DE CARCASA O LAMINARS

ESTRUCTURES D'ARMADURA

ESTRUCTURES D'ENTRAMAT

ESTRUCTURES PENJANTS